Quando: 21 Genàr 2024
Poesie dal Catalàn al Veronese e dal Veronese al Catalàn. Nel primo esempio, la poesia de Barbarani "Quà dove l'Adese" in versiôn Catalana e nel secondo caso un poeta Catalàn con tradussiôn in veronese. Molte parole che vién parlà a Barçelona iè quasi istesse de quèle veronesi, la cosa l'è sorprendente...
| POESIE CATALANO-VERONESE |
Aquí on l'Adese trad.Berti e Patricia Aquí, on l'Adese, sense parar-se, esbat als ponts la seva cançó, vigilo els versos que poden ofegar-se, els duc a la riba amb el meu bastó... En lloc sec i calent els poso i guardo perquè es rebifin, prenguin alè, els envio a passejar al Montebaldo que els rendrà dignes d'estar a ciutat. Quan siguin àgils, lliures i promptes, quan només emprin l'ús de la raó, jo que disfruto mirant des dels ponts, esbato a l'Adese la meva cançó... Canto els molins, canto les esglésies, amb la meva usual sinceritat, canto les dones del meu poble que de simpàtiques en són molt... Si ma vida de cada dia transcorre clara, canto així; si la fortuna em gira l'esquena, tot el dia mastego amarg; m'amago a dins d'una taverna, ofego la ràbia a dins del vi... Torna l'alegra malenconia, cavall del boig del meu destí. |
|
Quà dove l'Adese (poesia de B.Barbarani) - Quà, dove l'Adese, sensa fermarse / rompe nei ponti la so canson,/stao atento ai versi che pol negarse,/li tiro a riva, col me baston.../ Li tegno al suto, li meto al caldo / parchè i renvegna, che i ciapa fià, / li mando a spasso sul Montebaldo / che li fa degni de sta çità. / Quando jè svelti, libari e pronti,/ ridoti a l'uso de la rason,/ mi che me godo guardar dai ponti,/ rompo ne l'Adese la me canson..../ Canto i molini, canto le ciese,/ co la me solita sincerità,/ canto le done del me paese / de un bel simpatico che no se sa.../ Se la me vita de tuti i giorni / la va via ciara, canto così: / se la fortuna la me fa i corni, / màstego amaro par tuto un dì; / me scondo drento de 'na ostaria,/ nego la rabia drento nel vin..../ Torna l'alegra malinconia,/ caval del mato del me destin!
|
Julieta he sorprès el perfum torbador. Entre copes de vi i de xardor jo també he fet dringar una moneda. amb la torxa i el ric dominó i he tingut arran d’ulls un balcó i a les mans una escala de seda. la celístia, llençant a ple vol llum, ocells i colors, tot en doina, oscil.lava, fumós, en l’encens d’un sol plany: Ai, Senyor, ni una almoina! |
|
Giulieta (Trad. Catalàn/Veronese Silvàn e Toffa) - Anca mi, nela note calda o freda / ò sentìo l’odor che sbarlota./ Tra biceri de vin e de calor / anca mi ò fato sonar ‘na moneda./ Anca mi son scapà dal brol,/ con un lumin e un bel mascaròn / e g’ò avùo davanti ai oci un balcòn / e tra le mane ‘na scala de seda. / Ma quando el novo dì l’à desfà / el slusor dele stele, butando in çiél / luçe, osèi e colori, tuto sotosora, l’ilusiòn de ieri, tanto intensa, / la balava, fumosa, ‘ne l’incenso / de un pianto: / Ah, Signor, gnanca un scheo!
|